Viure sense filosofia és tenir els ulls tancats sense intenció d´obrir-los

José Saramago

2010-06-21T12:56:00.000-07:00

Aquí us deixo una reflexió del desaparegut José Saramago.

Projecte6: video de l´autor

2010-04-18T07:43:00.000-07:00

Aquí us presento l´últim dels meus projectes. Espero que us agradi!

Text nº 1 de Kant

2010-04-15T08:35:00.000-07:00

Títol:

L´origen del coneixement

Idees principals:

En aquest fragment, l´autor vol donar a entendre que el punt de partida del nostre coneixement és l´experiència. Gràcies a aquesta i als objectes que es capten es posa en marxa el nostre coneixement. Però tot i així, no tot procedeix dels sentits, hi ha uns coneixements independents a aquesta i de les impressions dels sentits. Aquests s´anomenen a priori.

Comentari:

Aquest fragment pertany a l´obra titulada Crítica a la raó pura de Kant. L´autor afirma que el nostre coneixement comença amb l´experiència, però no per això s´origina tot ell en els sentits. Rebem impressions i això és la matèria del nostre coneixement. Aquest coneixement és la composició de dos elements: 1. Allò que rebem a través de les impressions i 2. Allò que produïm a través de la facultat de coneixement.

Allò que rebem, és a dir, que depèn de l´experiència és un coneixement a posteriori, i allò que produïm, a priori. Es tracta d´un coneixement vàlid, necessari i universal. Aquests tipus de coneixements existeixen en la física i en les matemàtiques.

Aquesta teoria kantiana vol fer entendre que la nostra raó s´eleva a principis que van més enllà que l´experiència i que cal iniciar una investigació per saber si realment hi ha coneixements vàlids prèviament esmentats.

Comparació:

Aquest text va ser escrit per Kant, filòsof del SXVIII. Gran part de les seves afirmacions poden ser comparades amb altres d´altres autors.

Kant estaria d´acord amb els empiristes quant a al punt de partida del coneixement, les impressions. Però per una altra banda, els racionalistes afirmen que les impressions soles no fonamenten el coneixement.

A diferència de Hume, Kant diu que hi ha quelcom universal, que no és fruit de l´experiència, sinó que es tracta d´un element a priori.

Finalment, també podem diferenciar les idees innates i els elements a priori. Aquests, necessiten de l´experiència per tenir sentit. A més la validesa del coneixement es troba en el propi subjecte.

Projecte 5: power point

2010-04-05T05:14:00.000-07:00

Aquí us deso el projecte número 5 que consisteix en fer un power point sobre la filosofia de l´autor.

La filosofia de Soren Kierkegaard

See more presentations by MMengual | Upload your own PowerPoint presentations

Projecte 4: resum de la filosofia de l´autor

2010-04-05T04:13:00.000-07:00

Sören Kierkegaard va centrar la seva filosofia en la persona, la llibertat, l´angustia, la desesperació i el pecat. El tema del mal està molt relacionat amb el concepte de persona i de llibertat, per tant no es pot parlar d´un sense mencionar els altres.

La filosofia d´aquest filòsof està molt determinada per la seva tràgica vida i té les següents característiques: està emmarcada dintre del romanticisme, és majoritàriament una resposta a Hegel i tal i com s´ha mencionat anteriorment, està influenciada i marcada pels fets tràgics de la seva vida.

En els Estudis en el camí de la vida (1845), Kierkegaard percep en aquest sentiment al deure una perduda de responsabilitat individual i proposà tres estadis que corresponen a escales en l´ésser personal i són: l´estètic, l´ètic i el religiós que consisteix en accedir a lo transcendent, a Déu.

Per a Kerkegaard el mal és res, no exercir la pròpia llibertat, quedar-se absort amb els plaers,etc. El mal és quedar-se només en un deure humà. Per això, hi ha una necessitat de salt, un salt de fe que ens portarà fins els braços de Déu. El filòsof afirmà que amb la llibertat, que cobra un valor gegantí perquè és ella mateixa la que ens pot fer avançar en els estadis de la vida, podem escalar del simple estat hedonista al de la fe, el religiós.

Video que tracta la filosofia de l´autor i complementa més extensament el resum anterior.

Text de Hume: el fi de les nostres accions

2010-03-24T10:42:00.000-07:00

Títol:
La importància dels sentiments

Idees principals:

Hume afirma en aquest fragment que els fins últims de les nostres accions només es basen en els nostres sentiments, i no en la raó. Per justificar-ho, l´autor posa un exemple sobre el fi de fer esport per a un home i arriba a la conclusió, que aquest procés no és infinit, o com ell diu cultament in infinitum, i qualsevol cosa és desitjada per si a través de la relació entre sentiments i afecte humà.
Comentari:

Aquest fragment forma part de la filosofia moral de Hume, ja que per a ell suposa una preocupació bàsica i imprescindible en la seva obra. Concretament, l´autor pretén dir que la raó no pot promoure sola l´acció, ja que les passions són els motors de la nostra conducta. Per exemple: quan una persona crida o agredeix a una altra per culpa de la ira o bé quan algú és assassinat per motius emocionals.
Més profundament, en la seva teoria, Hume diu que la simpatia o empatia és una capacitat que fa que ens posem en el lloc dels altres, i és a partir d´aquí, on s´origina el sentiment. Per això podriem dir que la moral se sent més que es jutja. A més la simpatia fa que sentiments com la solidaritat, compassió, generositat, etc; ens facin reaccionar i actuar davant de diverses situacions.

Comparació:

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII totalment empirista que, segons el tema d´aquest fragment, Hume va afirmar que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o dolenta, ja que les qüestions morals no corresponen a l´enteniment, perquè aquest només pot realitzar dues operacions: relacionar fets o idees. En canvi, Descartes deia que gràcies a la raó es podien resoldre els dilemes morals i determinar el que hem de fer. Però Hume insisteix amb la seva teoria dient que la bondat o la maldat la descobrim quan el nostre interior hi trobem sentiment d´aprovació o de reprovació d´una acció, per tant, les qüestions morals no depenen de l´enteniment sinó del sentiment. A més Hume també parla que aquesta moral del sentiment ens pot duu al relativisme o egoisme perquè nosaltres els humans, busquem el plaer propi com a fi principal i no pas el plaer dels altres, per tant també hi ha certa relació amb els sofistes que defenien un relativisme relacionat amb la veritat ja que el era bo per a uns podia ser doelnt per d´altres.

Text de David Hume

2010-03-23T08:58:00.000-07:00

Títol:
Actuem d´acord amb la probabilitat

Idees:

La principal idea d´aquest text és la certesa que té l´autor quant a la probabilitat, és a dir, nosaltres fem previsions basant-nos en els costums i no pas en una certesa fiable futura. Per donar un punt de suport, esmenta l´exemple d´Adam.

Comentari:

En aquest fragment, l´autor, per mitjà d´un exemple utilitzat ambAdam ens vol donar a entendre, que nosaltres se´ns és impossible saber el futur si partim del passat ja que la imaginació. per tendència natural, fa una combinació d´idees basades en el costum.Un altre exemple que podria ser utilitzat és: jo no se amb exactitud si demà el cel serà blau perquè jo no tinc cap coneixement o motiu vàlid i evident per fer-ho, simplement tinc l´esperança de que així sia perquè durant tota la meva vida el cel ha estat de color blau. Per tant, simplement associem idees mitjançant les lleis de semblança, contigüitatespai-temps i causa-efecte. També tal i com Hume va plantejar en la seva filosofia, en l´experiència sensible que constitueix raonaments probables. Per tant quan un supòsit es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur. Però el que sí és cert, és que segons l´autor, estem determinats a suposar el futur d´acord amb el passat, d´acord amb el costum.

Comparació:

La teoria d´aquest autor la podem comparar amb la d´altres filòsofs com Aristòtil que definia el moviment com l’acte d’un ésser en potència en tant que està en potència i que per possibilitar el moviment s’havien d’actualitzar les potències. També, el podriem comparar amb Heràclit que deia que tot estava en continu moviment.

Text de Hume: principi de causalitat

2010-03-22T07:56:00.000-07:00

Títol:

Tota causa té el seu corresponent efecte

Idees principals:

Una bola de billar roman sobre una taula. De cop i volta incorporem una altra bola conferint-li moviment cap a la mateixa direcció que la primera bola, de manera que com a resultat, la primera bol adquireix moviment. Aquest moviment segueix uns principis o lleis que són: la semblança, la contigüitat i la relació entre causa i efecte. Finalment, l´autor conclou afirmant que el moviment i el contacte d´una bola segueix sempre el moviment de l´altra.

Comentari
Aquest fragment és de David Hume. Concretament, aquest filòsof empirista mitjançant aquest text ens vol donar a conèixer la teoria de causa i efecte. Per explicar-nos-la, ens posa un exemple del moviment que adquireix una primera bola de billar, que prèviament estava en repòs, per part d´una segona bola de billar que li atribueix moviment un cop s´han posat en contacte.
L´autor diu que la imaginació tendeix a unir una sèrie d´idees de forma lliure. A més també té la capacitat de separar-les mitjançant unes lleis o principis que explica també en aquest text: La semblança (nosaltres associem idees que s´assemblen), la contigüitat en el temps i l´espai (tal i com ell menciona en aquest fragment una circumstància exigida per a l´actuació de totes les causes) i la relació entre causa i efecte.

Per tant la nostra ment passa fàcilment d´una idea a una altra i amb facilitat uneix una idea a una altra que se li assembla perquè aquesta ha adquirit aquest hàbit d'associar idees.

HUME: dos tipus de filosofia / impressions i idees

2010-03-16T14:57:00.000-07:00

Idees principals:

L´autor, David Hume, fa una distinció entre dos tipus de filosofia. Una, coneguda com a filosofia fàcil, considera que l´home està influït en les seves aprecions pel gust i sentiment quan persegueix un objecte, i l´altra filosofia, la filosofia abstracta, considera a l´home com a un ésser racional. A més, l´autor critica el mal ús de la filosofia.
A continuació, aprofundint en la filosofia abstracta, l´autor fa una altra distinció, en aquest cas entre les impressions i les idees. Les impressions necessiten ser classificades sota un terme o vocable general, i les idees són les percepcions menys vives.

Títol:

Les crítiques de Hume sobre el pensament modern

Comentari:

Hume, filòsof empirista, va basar la seva filosofia en la investigació sobre l´enteniment humà. Primer, tal i com podem observar en el text, fa una distinció entre 2 tipus de filosofia: la fàcil i l´abstracta. L primera es centra en l´acció humana, de fet afirma que l´ésser humà està fet per actuar i que està influït en les seves apreciacions pel gust i el sentiment quan persegueix un objecte. Així doncs, aquesta filosofia és una filosofia senzilla, clara i accessible, que pot arribar a tothom. En canvi, la segona filosofia, és abstracta i es centra totalment en l´enteniment perquè segons Hume, cal dirigir l´enteniment o raó perquè l´ésser humà està fet per pensar.

En el segon fragment, l´autor ens fa una introducció a la seva teoria del coneixement i fa novament una distinció, però aquest cop entre dues espècies diferents que són: les impressions i les idees. Les impressions són classificades sota un terme, en un o diversos idiomes. Amb el terme impressió, podem entendre les nostres percepcions més vives tal i com es diu en el fragment com ara: quan oïm, veiem, estimem, etc. Aquestes percepcions entren amb més força que les idees i amb més intensitat.
En canvi les idees, són com còpies d´aquestes impressions.
En conclusió, tothom pot distingir les idees de les percepcions i tots els materials provenen de sensacions externes o internes.

Comparació:

David Hume era un filòsof escocès empirista, amic de Rosseau i que participà en la política. La seva obra més important l´escribí de jove i és coneguda amb el títol: El tractat sobre la naturalesa humana que tracta sobre l´enteniment, passions i la moral.

Hume, era ateu i escèptic. Concretament, amb la seva filosofia afirma que no hi ha certesa sinó probabilitat, és a dir, no hi ha coneixements certs i indubtables sinó que hem de viure d´acord amb allò que és més probable, de tal manera que aquesta creença té una funció que dóna sentit a la vida, perquè viure en la creença és viure amb una seguretat probable; feta a la mesura de l´home. Els sofistes, també afirmaven que no havia coneixements absoluts i indubtables i que tot era relatiu segons el subjecte.
Contràriament, tenim a Plató, que sí creia que havia un coneixement universal i necessari, però que no ens és accessible en aquest món d´aparences, sinó en el món intel.ligible, quan l´ànima ja es deslliga totalment del cos.

També, Hume estableix una relació entre impressions i idees i afirma que les idees reflexen les impressions. Però Plató, diu que les coses són còpies de les idees, és a dir al revés.

Text de Descartes pàgina 167: posa´t a prova!

2010-03-04T13:27:00.000-08:00

1. Explica breument les idees principals (40-80 paraules)

En aquest fragment Descartes fa un crítica, afirma la majoria de persones no elevem mai el nostre esperit per sobre les coses sensibles, és a dir, no anem més enllà. A més, usem com a mètode la imaginació per a les coses materials, mentre que qualifiquem de intel.ligible allò que és inimaginable. Finalment, l´autor conclou que ni la imaginació ni els sentits, ja que Descartes és totalment racionalista, ens poden assegurar res si no intervé l´enteniment.

2. Explica breument (5-15 paraules)

a) “inintel.ligible” : terme utilitzat en quelcom que no pot ser comprès per l´home
b) “imaginació”: concepte abstracte i utilitzable per a totes les persones que permet veure i sentir quelcom no real en aquell moment determinat.

3. Per què diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l´enteniment”?

Primer de tot, cal dir que aquest autor és totalment racionalista per això afirma que els sentits no ens poden assegurar res sense la intervenció de l´enteniment, perquè creu que aquest coneixement ve donat per la raó i no com deien els empiristes que afirmaven que és l´experiència sensible, és a dir, els sentits l´origen de tot coneixement. Concretament, Descartes creu que el coneixement té el seu origen a la raó, que és una font de coneixement vàlida, autèntica i fiable, perquè farà que aquell coneixement no admeti cap dubte. A més, per donar més suport a la seva teoria, diu que els sentits ens enganyen, de manera que si ja ho fan un cop, també ho poden fer més vegades, per tant els sentits, segons Descartes, queden descartats com a font de coneixement indubtable. L´autor proposa un camí o via per arribar i afirmar quelcom com a cert i no dubtable mitjançant 4 passos: el primer és l´evidència que té molt a veure amb l´absència del dubte. En segon lloc, tenim l´anàlisi que és el procés que la ment segueix per arribar a les idees clares. Després tenim la síntesi que condueix els nostres pensaments de forma gradual, dels més simples als més complexos. I finalment tenim la revisió i numeració que consisteix en la comprovació de l´anàlisi i de la síntesi.
A més l´autor defensa que hi ha idees innates, és a dir, que ja les tenim des que naixem.

4. Compara les idees de Descartes amb altres autors

Ànima-ment-jo
Descartes va afirmar que si dubto, penso i sipenso sóc, de manera que el jo es converteix en la primera evidènica perquè qui dubta pensa i qui pensa és el jo.

St Agustí, un autor que defensava Déu com el màxim bé i creado de tot també havia plantejat la seva famosa frase: si m´erro, sóc" és a dir, a partir del fet d´equivocar-se justifica l´existència, però no era el seu tema principal en la seva filosofia.

També el podem comparar amb Plató, que es volia deslliurar de les aparences proporcionades a través dels sentits que ens enganyen i contamien l´ànima. Descartes també creia que els sentits ens impideixen arribar al coneixemetn indubtable, ja que l´enteniment o raó és el mitjà per aconseguir-ho mitjançant el mètode cartesià.

5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l´ànima que el cos? Raona la teva resposta.

Primer, cal dir que l´autor afirma que el cos es coneix gràcies als sentits, i en canvi l´ànima és coneix a través de l´enteniment. Per tant, al meu parer, si els meus sentits m´enganyen el coneixement sobre el meu cos serà dubtós, de manera que mai tindré la certesa de saber si el conec. Però, si segueixo les pautes establertes per Descartes, totalment racionalistes, a través de la raó que és font de coneixement indubtable sí que podré arribar a conèixer la meva ànima.

Descartes: si dubto, penso, i si penso sóc

2010-02-21T03:26:00.000-08:00

Imatges de René Descartes

Comentari del text nº12 de Descartes

2010-02-16T02:59:00.000-08:00

Títol:

l´existència dels cossos.

Resum:
L´autor afirma que sí que existeixen les cosses materials, i que aquestes són la causa de les idees. Després continua dient que Déu és bo i que per tant produeix coses que tots nosaltres concebem de forma no distinta perquè ell no és un déu enganyador i/o maligne i no ens envia les idees immediatament.

Anàlisi:
Bàsicament, aquest text tracta sobre l´existència dels cossos i el paper de Déu davant les idees. En aquest fragment, l´autor ja ha arribat a la conclusió de que sí existeixen els cossos perquè ho ha pogut demostrar.
Primer, Descartes pot demostrar que el jo no pot ser la causa productora de les idees perquè jo, que penso, a vegades se´m presenten idees que venen d´alguna cosa aliena a mi, és a dir, d´un lloc diferent. Per arribar a la conclusió de Descartes en aquest fragment cal preguntar-se quina és la causa d´aquesta idea, i la resposta seria Déu, que ha fet que jo tingui aquesta idea. Per tant la causa de les idees dels cossos, són els propis cossos.

Comparació:
Descartes, filòsof del segle XVI, és l´autor del fragment analitzat prèviament. Concretament, parla de l´existència dels cossos i del paper de Déu davant del jo.
Descartes és clarament racionalista, i aquí ho podem observar perquè les seves explicacions es basen utilitzant la raó, i no en l´experiència sensible. Descartes el podriem comparar amb el Pare Mersenne que va afirmar que la idea d´infinitut es podria projectar partint d´una idea de certa perfecció, mentre que Descartes deia que el jo és finit,i que per tant la idea d´una substància infinita l´hem rebut d´una substància infinita. Perquè tot allò que es troba en la idea es troba en la causa, de manera que la causa de la idea de Déu és un ésser perfecte, per això Déu existeix.

Puc dubtar del jo?

2010-02-15T12:55:00.000-08:00

A partir d´aquesta pregunta, si vull trobar-hi una resposta, hauria de fer-me altres preguntes: és real ho que veuen els meus ulls? Com se si el que estic sentint i vivint és un engany dels meus sentits? I si és així, què puc fer? A quina conclusió arribo?
Un cop acabades totes aquestes preguntes me n´adono que acabo de seguir part del mètode cartesià, concretament la segona regla que és l´anàlisi, ja que he dividit la meva pregunta en d´altres més específiques per així poder arribar a la tercera regla, que seria la síntesi d´aquestes.
Quant a la primera pregunta, és real ho que veuen els meus ulls? Crec que la resposta és negativa, perquè els meus ulls en donen la vista, i aquest sentit té una sensibilitat que varia segons cada individu, per tant jo no puc saber si els meus ulls em mostren realment com són les coses, perquè qui sap si tinc alguna malaltia relacionada amb la vista i aquesta, conseqüentment, m´enganya.
Com se si el que estic sentint i vivint és un enganys dels meus sentits? Aquesta pregunta està relacionada amb l´anterior. A més, quan somnio en aquell moment, jo penso que el que estic vivint és real i ara mateix, que estic llegint aquesta redacció també. És lògic que pensi que tots els que estem aquí, formem part ara mateixa de la realitat i no d´un somni, que els sentits no m´estan enganyant, però potser sí. És aquí on intervé la meva tercera pregunta, i si és així, què puc fer? Doncs tal i com deia Descartes la resposta és: penso, ergo existeixo. Això vol dir que el pensament només es dóna en un sol subjecte conscient de la seva activitat mental, per tant, el coneixement de la realitat, és sempre un coneixement conscient. És per aixó que no puc dubtar del jo.

Text nº 4 de Descartes

2010-02-08T03:16:00.000-08:00

Títol:

Tipus de dubtes

Idees principals:

L´autor critica aquells que donen per vàlid un coneixement perquè simplement ho dicta la tradició, perquè segons l´autor només podem donar com a cert un coneixement quan l´evidència d´aquest sigui indubtable. A més, per validar aquest coneixement mai hem de refiar-nos dels nostres sentits, perquè ens enganyen. Si ja ho fan un cop, és possible que ho tornin a fer? Sí. Finalment, l´autor arriba a la conclusió de que si dubta pensa, i si pensa, és. Per tant l´única cosa indubtable és el jo.

Comentari:

L´autor, Descartes, fa una crítica a aquells que donem com a vertader aquell coneixement que segons dicta la tradició és cert. Segons ell, el coneixement absolut o indubtable és aquell que és evident i que no admet cap dubte. L´única manera d´arribar a l´evidència, és seguint els passos del mètode cartesià, proposat pel propi autor, ja que ens permet arribat dels elements més simples als més compostos, i conduir així els nostres pensaments. Després esmenta un factor clau a l´hora de donar per vertader un coneixement: el dubte de la realitat de la vigília i el somni. Aquí, l´autor intenta explicar, que com pot arribar ell a distingir en un somni que el que està vivint no és la realitat sinó que una il.lusió o falsa realitat? L´única conclusió a la que arrriba és que si dubto, penso i si penso sóc.

Comparació:

L´autor es clarament racionalista i argumenta que només mitjançant la lògica podem arribar a l´evidència, concretament les matemàtiques. En canvi, els empiristes com Hobbes i Hume afirmen que l´origen del coneixement roman en els sentits, per tant, aquests són els únics que ens ofereixen la visió vertadera sobre la realitat. També hi ha altres autors contraris en diversos aspectes quan a Descartes. Plató, per exemple, afirma l´existència d´una segona realitat, però aquesta realitat és la vertadera i on es concentren els coneixements universals. Per tant, no defensa un racionalisme i un desglossament de les parts, per arribar als elements més simples i així observar les bases del coneixement, segons Plató simplement cal ascendir al món intel.ligible.

Text nº 1 de Descartes

2010-02-04T12:18:00.000-08:00

Títol:

El mètode cartesià

Resum:

En aquest fragment, l´autor afirma que un estat està més ben regit quan menys lleis presenti i així no es proporcionarien excuses als vicis. Concretament l´autor, és a dir Descartes, proposa 4 regles. La primera afirma que quelcom que no sigui evident no podrà ser veritable. La segona consisteix en dividir en parts o fragments aquella dificultat presentada. La tercera, té el fi d´arribar als pensaments compostos a partir dels més simples. I finalment, la quarta regla consisteix en fer enumeracions completes per no ometre aquell coneixement.

Anàlisi:

Descartes, l´autor d´aquest text, afirma que cal arribar a la veritat per mitjà d´un camí anomenat també mètode. És per això que l´autor formula 4 regles. La primera és l´evidència, i segons aquesta no hem d´acceptar res com a vertader que no coneguem amb evidència que és, ja que els coneixements vertaders són clars. A continuació, l´autor parla de la segona regla o també coneguda com anàlisi. Aquí, cal dividir cadascuna de les dificultats per així arribar als elements bàsics. Posteriorment, la tercera regla o síntesi ens indica que hem de conduir els pensaments simples, i de forma gradual, vers els complexos. Si ens fixem, la síntesi és l´operació inversa a l´anàlisi. Per últim, la quarta regla o coneguda també com a revisió i enumeració, és a dir, la comprovació de la síntesi i l´anàlisi.
El fi d´aquestes quatre regles és arribar a l´evidència per assolir coneixements vertaders.

Comparació:

L´autor d´aquest fragment és Descartes nascut a França en el segle SXVI. Descartes és conegut gràcies a les seves obres filosòfiques, matemàtiques i físiques. L´any 1637 publicà l´obra més significativa: el discurs del mètode.
Aquest autor és un clar exemple de pensament racionalista que es basa en lo següent: el coneixement té l´origen en la raó perquè els sentits ens enganyen i no ens ofereixen coneixements autèntics.
En canvi, els empiristes com Hobbes i Hume afirmen que és l´experiència sensible l´origen del coneixement.
Descartes defensà el innatisme i va dir que existeixen les idees innates i que la raó té una predisposició a formar aquestes idees. Contràriament, altres autors, com John Locke, empirista, que afirmà que tot coneixement s´adquireix a través de l´ús de les facultats naturals.

Projecte 3: influències de l´autor

2010-01-30T07:38:00.000-08:00

Abans de començar, cal tenir en compte que Kierkegaard va estudiar teologia i filosofia a la Universitat de Copenhague (1830), on va conèixer la filosofia hegeliana, contra la qual va reaccionar amb apassionament. En la universitat va abandonar el protestantisme luterà i durant un temps va dur una extravagant vida social, en situacions conflictives i turmentades.

La seva teoria va estar, clarament, enfocada vers l´existencialisme cristià i cal destacar tres influències bàsiques que han de ser tingudes en compte: està situada dins del romanticisme, és majorment una resposta a Hegel i està marcada per la pròpia història de Kierkegaard. Això fa present aquest subjectivisme (que no és relativisme) del que tant parla, la lluita per a restaurar l'existència (el concret) enfront de l'absolut de Hegel, la lluita per reivindicar la llibertat perduda en la marxa de la consciència i la presència del pietisme, la malenconia i la culpa.

El pietisme, prèviament esmentat, és un moviment religiós protestant iniciat a Alemanya en el segle XVII, principalment per Philipp Jakob Spener, com a reacció evangèlica contra el intel.lectualisme de l'ortodòxia i el formalisme dominants en les Esglésies luterana i calvinista.

A més, l´autor no va seguir la corrent filosòfica del moment, l´idealisme, sinó el individualisme, atès la seva forta creença religiosa. Ell volia parlar des del seu testimoni de vida i analittzar la vida de l´home.

També cal tenir en compte, que la seva filosofia era existencial perquè cinc dels set germans que eren van morir joves i creia que aquella situació era fruit d´una mena de maldició. Defensava un cristianisme més humà, atès que la burgesi de l´època cometia la pitjor de les heretgies: jugar a ser cristià.

A més, també podriem dir que Kierkegaard va rebre certes influències de Sant Agustí d´Hipona.Aquest va ser una personalitat complexa que durant gran part de la seva vida va tenir desig de trobar a Déu i el seu qüestionament constant l´obligava a aprofundir la seva pròpia fe. Desitjava entendre a Crist des de la raó i es va dedicar a investigar l'Antic Testament, lectura que el va decebre. La vida li va arrebatre el seu fill, el seu millor amic i a la seva mare, acceptant amb resignació els designis de Déu i convencent-lo sobre el valor de l'amistat com el sentiment més profund d'amor entre els homes.

Kierkegaard va heretar de St Angustí la filosofia existencialista, relacionada amb Déu i l´home, basada en les seves experiències.

Amb qui us posicioneu: amb st Anselm o st Tomàs?

2010-01-18T11:45:00.000-08:00

Per començar, al meu parer, crec que l´argument de St Alsem té lògica, però és difícil trobar arguments adequats per raonar-la. Per això, entre altres motius, em mostro partidària dels arguments o raons de St Tomàs per defensar l´existència de Déu.

Aquest dominic, va copiar les teories d´Aristòtil per aplicar-les a les seves idees, de manera que va proposar cinc vies que segueixen la mateixa estructura per mostrar la impossibilitat d´una cadena infinita de causes i així demostrar l´existència de Déu.

A mi, concretament, em costa molt acceptar la idea de Déu, atès que tinc una gran quantitat de preguntes i que dubto molt que les resolgui en vida, però les vies més coherents i que justifiquen més l´existència de Déu, són la primera i segona, totalment aristotèliques i on es dedueixen la naturalesa de la causa eficient. Aquestes expliquen que ens trobem en un món sensible i que existeix un ordre en l´encadenament de les causes eficients, per tant no és possible que una cosa sigui causa de si mateixa perquè seria anterior a si mateixa. En aquestes vies, l´autor fa referència a Déu com a causa primera eficient i principi de totes les coses i font de moviment, era com el PMI d´Aristòtil, és a dir, el motor que mou sense ser mogut.

Tot i així, crec que entendre Déu tal i com el mostra St Tomàs és molt més senzill que no pas tal i com el concep St Anselm, atès que aquest últim afirma que tant si som ateus com religiosos concebem la mateixa idea de Déu, per tant aquest existeix. El problema és que si un nen neix sense que el coneixement de l´existència de Déu, en aquest cas com es justificaria l´argument de St Alsem si aquest nen es comuniqués amb una persona que sí que sap qui és Déu?

Carta d´Epicur a Meneceu

2010-01-08T12:28:00.000-08:00

Títol:
El plaer, principi i fí de la vida feliç

Resum:
L’autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l’hora de filosofar, ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.

Anàlisi:
L’autor en aquest text reivindica l’acte de filosofar ta en vel com en joves ja que aquesta és font de salut de l’ànima.
Desprès centra el text en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.
Per reconèixer aquest palers, dolors es necessiten determinades orientacions i organitzar els desitjos. Aquest són de diferents classes i segons l’autor hi ha naturals( necessaris) vans (natura)

Epicur també fa referència de l’autosuficiència que la considera, i l’haurien de considerar, com un gran bé. Finalment, l’autor conclou el text afirmant que el seny és el principi i màxim bé i origen de totes les altres virtuts i mitjançant aquest podrien arribar a ser feliços.

Comparació
Les idees d’Epicur i Plató es poden comparar . Primer, ambdós autors creien que filosofar és viure i que no em de tenir por a la mort. Segons Epicur no hem de tenir por a la mort perquè quan estem vius aquesta no hi és, i quan morim nosaltres ja no hi som. Plató en canvi, diu que per mitjà de la mort podrien arribar al coneixement absolut de les idees, que és el màxim bé. Epicur no creu en cap món intel·ligible però sí en la sensibilitat del cos a través dels plaers i els dolors Plató, contràriament, diu que per ser feliç cal deslliurar-nos de les passions perquè així actuarem de forma racional. Epicur, també creu que mitjançant el seny podem arribar a viure amb felicitat.
Quant a Aristòtil, aquest afirma que ha d’haver un bé que n sigui fí com a mitjà sinó fí per si mateix i Epicur creu que aquest fí és el plaer.

Text d´Agustí d´Hipona

2010-01-05T07:14:00.000-08:00

Títol:

Déu omnipotent, pare de totes les coses

Resum:
L´autor vol explicar bàsicament en aquest text, la magnificència de Déu. Primer, l´autor vol deixar clar que té resposta per aquells que divaguen a través de les imatges anteriors de la creació i es pregunten el per què Déu va decidir deixar passar tants anys per fer el món.
A continuació, ell, tot idolatrant a Déu, es permet l´honor de contestar argumentant que Déu és pare omnipotent i que ell va ser el creador del temps i és inútil preguntar-se que feia en moments anteriors si encara no existia el temps.
Finalment, decideix concloure dient que Déu és passat, present i futur.

Comentari:
Aquest text es centra bàsicament en la creació voluntària del món i del temps. Aquí, l´autor

argumenta la seva creença a partir de la idolatria vers Déu. Primer, contesta la pregunta referida a la relació de temps-creació del món que es fan moltes persones, o com ell diu persones de ment pelegrina. Ell afirma que Déu va crear el món i el temps a la vegada, i esmenta una diferència important. Déu és omnipotent, creador de Tot i és l´ésser més diví. En canvi, l´home viu en la creació de Déu i de manera finita. Per tant, en certa manera el temps dicta el nostre període de vida, mentre que Déu és passat, present i futur, de manera que tal i com cita l´autor en l´última línia del fragment: “Déu, el teu avui és l´eternitat”.

Comparació:
Les idees de l´autor es poden comparar amb d´altres. Comencem amb Plató; aquest últim establia entre els dos móns el demiürg, que era l´artesà que creava les coses prenent com a model les idees. En canvi, l´autor afirma que Déu també té, entre altres papers, el de demiürg.
Tot i així, podem establir similituds entre els dos autors. Plató va ser qui va dir primer que hi ha dos mons: el sensible i el intel.ligible. Nosaltres com a éssers o coses imperfectes, mutables i finites convivim en el món sensible, que és una còpia del segon. En canvi les idees, conceptes extramentals, viuen en el segon món i són perfectes, eternes i invisibles. En el món perfecte de Plató, hi ha una idea màxima que és el Bé, aquest Bé podria representar Déu en la ideologia de l´autor del text.
Finalment, l´autor afirma que Déu il.lumina per conèixer, és a dir, assegura l´existència d´un subjecte, d´un objecte i la llum que il.lumina l´objecte perquè el subjecte el pugui conèixer.

Text 12 d´Aristòtil

2009-12-03T08:58:00.000-08:00

Títol:

La física d´Aristòtil

Idees principals:

En quest fragment s´en explica mitjançant exemples el trànsit d´un estat a un altre segons Aristòtil; per exemple un no-lletrat esdevé lletrat i un home no-lletrat esdevé home lletrat. És a dir amb aquests exemples intenta explicar la situació inicial d´aquell estat: el terme subjecte de la generació, i la final que és allò que vénen a ésser les coses engendrades. Finalment, conclueix dient que malgrat haver quelcom engendrat no significa que aquest puguir subsistir per obligació, i com exemple esmenta el cas de la subsisció de l´home.

Comentari

Aquest fragment pertany a l´obra d´Aristòtil titulada Física i és un tractat sobre la natura. En aquest fragment Aristòtil ens dóna a entendre que els ésser naturals, com ara nosaltres, tenim un principi de moviment, és a dir que patim canvis, que són inegables que fan que un estat passi a un altre com és el cas del pas del no-lletrat a lletrat. Si ens fixem, aquest trànsit d´estats es basa en els contraris: de l´home no-lletrat a l´home lletrat. Per tant sense l´existència d´un no en sorgeix l´altre. Mitjançant aquests exenples Aristòtil ens presenta les argumentacions del ésser i no-ésser: primer, l´ésser no pot venir de l´ésser perquè ja és ésser, i menys pot venir del no-ésser absolut perquè del no res no en pot sortir res. Però d´un ésser relatiu en pot sortir l´ésser. Per això, en aquest fragment se´ns està explicant el moviment a partir de la reflexió següent: el moviment és l´acte d´un ésser en potència en tant que està en potència i que per això, podriem dir, que sempre estem actualitzant potències.

Comparació:

En aquest fragment podem comparar les idees d´Aristòtil amb les d´Heràclit, Plató i fins i tot amb Parmènides. Pel que fa Heràclit, Aristòtil també afirma que el problema del moviment, que propicia el canvi, és el fil conductor de la física. Parla d´un canvi innegable que fa que un estat passi a un altre. L´argument dels contraris provés de Plató que afirmava que tot sorgeix a partir d´aquests com per exmple la vida, que sorgia a partir de la mort, i intervé aquest procés cíclic etern. Finalment amb Parmènides, famós per aquella frase: del no res no en pot sortir res coincideix perquè Aristòtil es basa en aquesta reflexió quan explica que l´ésser no pot venir del no-ésser absolut.

Què va primer, l´ou o la gallina?

2009-12-01T11:05:00.000-08:00

Aquesta qüestió, per a mi, és una de les més difícils de respondre perquè pensant i pensant no puc arribar a cap conclusió: perquè hi hagi gallina, prèviament ha d´haver un ou, però perquè hi hagi un ou ha d´haver una gallina perquè el faci. Per tant per poder orientar com mínim aquesta resposta potser caldria formular unes altres de relacionades per poder anar arribant a petites conclusions.

Primer, la resposta a aquesta pregunta pot tenir dues vies: la primera científica i la segona utilitzant la lògica per mitjà de la doctrina de la filosofia. Des del punt de vista científic no podria aportar cap resposta perquè ni els propis científics ho saben, perquè actualment només hi ha hipòtesis quant a l´origen de la vida, però cap verificada. I des del punt de vista lògic el meu cap fa com una mena de procés ciclíc en el qual prenguta de la resposta és la resposta a la primera però en pregunta, és a dir, d´on surt el ou? de la gallina. I la gallina? de l´ou. Per tant, potser Aristòtil té raó quant diu que el canvi és innegable ja que tota l´estona es passa d´un estat a un altre. I potser aquest equilibri el proporciona la natura i l´home a lo millor no està preparat per adquirir aquesta gran veritat.

Projecte 2: context històric del segle XIX

2009-12-01T08:22:00.000-08:00

A principis de segle Napoleó va posar a fi el procès de revolució amb el règim i va intentar sotmetre a tota Europa el domini francès i les idees revolucionàries.

Un cop derrotat l´exercit de Napoleó, les potències europees van tractar d´anul.lar l´obra de la revolució francesa i restaurar l´absolutisme mitjançant el Pacte de Viena.
Quan va ser restaurada la monarquia de Lluí XVIII a França, les potències que havien derrotat a Napoleó es van unir per complir els objectius següents:
-Restaurar l´Antic Règim
-Crear un equilibri entre potències i millorar la seva resistència vers moviments revolucionaris.

Les conseqüències d´aquest pacte van ser el sorgiment de dues forces polítiques originades a la Revolució Francesa i exteses a tota Europea.

El Congrès de Viena no va tenir en compte els desitjos d´unificacií dels alemans i italians i les colònies que estaven sota el domini de Rússia, Àustria, l´Imperi Otomà i´l´est d´Europa van voler independitzar-se i hi havia continues guerres i revoltes.

El nacionalisme va contribuir al quebrament de l´onada de la restauració.

El 1848 va ser un període de revolucions que van convulsionar Europa. Primer, la burgesia defensava idees nacionalistes i liberals que es van unificar en aquesta ocasió amb inquietuts socials i els plantejaments democràtics de la nova classe començava a adquirir força.

Les males collites de 1847 van fer pujar els preus dels productes agrícoles i es va extendre la fam i les malalties que unides a la crisi industrial a causa d´un excès de producció i l´atur va pujar.

La pobresa i l´atur van fer que els obrers es movilitzessin i van sorgir els primers socialistes: Blanc, Blanqui i Proudhom.

L´imperialisme va sorgir cap a finals del segle S.XIX, el desenvolupament capitalista i la necessitat de grans potències d´exportatr productes i capital.

Les causes de l´expansió colonial van ser:
- el desenvolupament del gran capitalisme que volien matèries primes i obrir nous mercats.
- pressió demogràfica
- factors culturals i ideològics
- altres interessos polítics

Aquí us deixo un video explicatiu: la vida social durant el segle XIX

Amb qui us posicioneu, amb Plató o Aristòtil?

2009-11-30T11:09:00.000-08:00

Tot i que Aristòtil va ser durant un llarg temps deixeble de Plató i en certa manera compartien les mateixes idees i opinions, quan aquest primer va haver de buscar-se la vida pel seu compte ja que el seu mestre havia mort, va començar un itinerari de reflexió i recerca de coneixements que el van desvincular de les bases en les quals havia cregut des de sempre.

Jo, personalment, em posiciono amb Aristòtil pels motius següents:

Primer, Plató diu que l´ànima és presonera del cos i que aquesta tendeix al món intel.ligible, és a dir, al món de les idees on teòricament es troba el coneixement absolut i universal. A més, el cos contamina l´ànima i li provoca confusió, perquè aquesta és pura i el cos impur. Aristòtil, en canvi , reivindica el món sensible ja que afirma que les úniques realitats existents són els subjectes individuals que són múltiples i estan sotmesos a canvi, però això sí, les essències romanen. I l´essència es troba en la realitat i no en el reremón de Plató.
Jo em decanto pel filòsof realista perquè si penso que l´essència roman en mi i en tots els subjectes i que ens fa especials, ja sóc feliç. Jo no vull contemplar totes les idees, com deia Plató, perquè crec que és impossible, és a dir, qui fixa el límit d´idees totals, i un cop les adquireixi suposadament la meva ànima què? Què m´espera a partir de llavors? Segons Plató, reencarnar-me en un altre cos i així eternament. Però si he de creure que la meva ànima ha estat prèviament en altres cossos i ara en el meu i que després en un altre, hauria de renunciar a la idea de la meva pròpia existència des del punt de vista personal, perquè jo sóc com sóc gràcies a la meva ànima però també al meu cos que influeix en ella o com deia Plató que la contamina de sentiments i de desitjos. Per tant jo no seria tal com sóc si aquests dos elements no interactuessin al mateix temps. És cert que el cos m´aporta defectes, però jo sóc així gràcies a les meves virtuts i als meus defectes. Prefereixo passar tota l´eternitat a l´Hades abans de què la meva ànima comparteixi qualsevol cos sigui animal o vegetal sigui millor o pitjor.

A més com deia Aristòtil, la forma és l´essència que es troba en el món sensible i la forma substancial existeix en cadascun de nosaltres, perquè l´única via que tinc per conèixer la realitat és conèixer la forma, i això m´agrada perquè la forma no és cap construcció mental i forma part de mi i de tots.

Comentari del Fedó 2

2009-11-24T12:41:00.000-08:00

Títol:

Cada cosa neix del seu contrari

Idees principals:
Tot allò que neix, tant si és animal, vegetal o humà té un contrari que és la mort. Un exemple seria el bell, que és contrari al lleig. Sòcrates vol demostrar en aquest diàleg si tot allò que té un contrari és crea a partir dels seu propi contrari, de manera que posa un exemple sobre la relació entre un objecte gran o petit segons amb el que es compari, ja que hi ha un contrari. Però també destaca el procés que hi ha entre aquests contraris, que en el cas esmentat anteriorment és el creixement o la disminució. A continuació, Sòcrates parla de la vida com a contrària de la mort, del estar despert com a contrari del estar dormint utilitzant els mateixos arguments, fins que fa arribar als seus interlocutors la conclusió següent: dels morts neixen les coses vives i viceversa de tal manera que la natura estableix aquest equilibri i així no quedar-se coixa.

Comentari:
Sòcrates afirma que tot allò neix s´origina a partir de la mort, i aquesta sorgeix a partir de la vida, de manera que hi ha una mena de procés cíclic en el qual tots aquests estats que tenen un contrari es creen i es desfan gràcies a l´existència del seu propi contrari. És el cas de la vida, que sense la mort, no podria néixer, i per tant no existiria. Per això, Sòcrates, posteriorment, diu que no hem de tenir por a la mort ja que gràcies aquesta tornarem novament a la vida.
Per tant en aquest fragment el filòsof ens explica diversos exemples d´estats que neixen dels seus contraris com el bell i el lleig, el just i el injust. Tots aquests no serien res sense l´existència del seu contrari. A continuació, Sòcrates esmenta la metempsicosi que és una doctrina filosòfica segons la qual transmigren les ànimes després de la mort a altres cossos més o menys perfectes, conforme les actituds i accions de l´existència anterior, concretament ho fa en el moment en el que li diu a Cebes que els morts neixen de les coses vives i li pregunta si les nostres ànimes són a l´Hades, que és l´inframón grec.

Comentari2:
Aquest text és un fragment d´un dels diàlegs platònics que va escriure durant l´època de maduresa, concretament en l´obra anomenada el Fedó.
En aquest fragment s´ens parla d´una sèrie d´arguments platònics sobre l´ànima i la seva immortalitat:
L´argument de la successió de contraris, que fa referència al món heraclità ja que concep la realitat com un procés cíclic que fa que la mort segueixi la vida, i viceversa. De manera que només es pot arribar a una conclusió que és la següent: l´ànima és immortal.
Finalment, també fa referència a l´argument de la participació de l´ànima en la idea de la vida perquè cada cosa participa d´una idea, i per tant aquesta no pot participar de la idea contrària. Per tant, si l´ànima participa de la idea de la vida i de la mort la conclusió a la que es pot arribar és que novament, l´ànima és immortal.

Comentari del Fedó

2009-11-23T10:34:00.000-08:00

Títol:

La puresa de l´ànima

Idees principals:
Mai podrem assolir la veritat si la nostra ànima és presonera del cos, ja que es troba contaminada. El cos ens dóna preocupacions per culpa del seu manteniment i d´aquest són fruit les passions, els desitjos, els temors i els fantasmes que ens dominen i no ens deixen pensar. Per culpa del cos, ni tan sols podem intentar fer recerca de la veritat perquè aquest s´oposarà i ens provocarà confusió. Per tant només podrem adquirir la saviesa quan morim, quan l´ànima es desfaci del cos i quedem purs, ja que no podem conèixer quelcom pur si el nostre cos és impur.

Comentari:
En aquest fragment, l´autor fa una introducció al dualisme antropològic entre el cos i l´ànima ja que estableix dualisme entre aquests. L´ànima tendeix al món de les idees mentre és presonera del cos, que és propi del món sensible. L´ànima és quelcom pur i immutable, en canvi el cos és mutable i visible, i d´aquest són conseqüència les guerres, els odis, les passions, la necessitat de tenir diners. En el període de temps en el qual l´ànima és presonera del cos, espera deslliurar-se dels seus lligams sensibles i d´aquesta unió amb el cos per poder ascendir a la veritat que és troba al món de les idees i que és pura.
Per tant l´home només adquireix la saviesa quan mort, quan aconsegueix per fí quedar deslliurat de la seva presó, que és el cos. D´aquesta manera, la mort no ha de ser vista com quelcom tràgic i horrible, sinó com a clau per obrir la porta d´una presó que ens tanca els ulls per poder veure i contemplar l´autèntica realitat.

Esquema del Fedó

2009-11-19T12:36:00.001-08:00

mapes de Plató

2009-11-19T10:24:00.000-08:00

El mite de la caverna aplicat a un cas real: els videojocs

2009-10-27T14:13:00.000-07:00

Avui dia, en la nostra societat, hi ha una demanda cada cop més alta respecte als videojocs.
Aquests podrien analitzar des de diferents punts de vista: econòmic, cultural, social,...
Però en aquest text em centraré únicament en la comparació d´aquest món virtual amb la teoria exposada de Plató sobre el mite de la caverna.
Pel que fa el mite, Plató diu que en una caverna hi ha uns homes que romanen lligats, a causa d´unes cadenes, de manera que no es poden ni tan sols moure i creuen que les ombres que veuen contínuament formen part de l´ autèntica realitat.
En els videojocs l´individu que juga permanentment passa una quantitat d´ hores assegut a la cadira contemplant i vivint una realitat que no és la seva, ja que adopta unes actituds, costums i aparences que no corresponen amb lo que ell veritablement és, fins i tot podria arribar al punt de creure’s la identitat del personatge creat.
Tornant novament al mite, un dels presoners és alliberat i comença a veure una realitat que no correspon ni concorda amb lo que ell ha experimentat des que era un infant. La llum del Sol comença a cegar-li i ha de començar a observar primer les ombres i els reflexos dels objectes.
El nen addicte al videojoc per motius x, ha de romandre sense ordinador durant un determinat temps, i és llavors quan determinats aspectes de la realitat virtual que ell ha creat, no concorda amb la realitat que viu la resta de mortals. Per exemple: els videojocs més venuts són aquells que tracten temes com les guerres entre humans, nuclears, éssers d´altres planetes,etc, i l´únic objectiu és generar la màxima violència possible.
Per tant si el nen ha crescut amb uns valors per viure en una realitat comuna per a tots i s´introdueix en aquest món de baralles i guerres, aquests valors i actituds aniran canviant, de manera que quan el nen es desfaci del ordinador, primer es trobarà amb certs comportaments i actituds que mantenen cap correspondència amb els seus valors violents.
Un cop el presoner alliberat aconsegueix mirar el Sol, aquesta idea de màxim bé, baixarà novament a la caverna per explicar la seva experiència als seus companys que posteriorment l’amenaçaran amb la mort i li acusaran de boig si els allibera.

Un cop el nen comprengui que el videojoc li està causant conseqüències negatives en la seva conducta i redueixi el nombre d´hores a l´ordinador, es donarà compte d´aquesta realitat tan falsa i canviant que li ha fet malgastar tantes hores.

A continuació us exposo un video sobre la realitat i perillositat dels videojocs

Comentari sobre el mite de la caverna

2009-10-26T11:02:00.000-07:00

El mite de la caverna

Plató dialoga amb Glaucón per fer-li entendre la situació de l´ésser humà davant el coneixement. Mitjançant aquest diàleg, Plató ens explica l´existència de dos mons: el món de la idees i el món sensible que es pot arribar a conèixer per mitjà de les sentits.

La situació és la següent:
Uns homes es troben lligats en una caverna des que són infants i de tal manera que només poden romandre quiets, únicament mirant cap endavant. Darrere d´aquests, la llum d´un foc que crema lluny i en un pla superior, de manera que entre el foc i els encadenats hi ha un camí situat més a dalt. De sobte, uns homes transporten tota classe d´objectes: estàtues d´homes i animals, fets de diversos materials. Part d´alguns homes parlen i d´altres callen.
En primer lloc, els homes que romanen lligats creuran que l´autèntica realitat és aquella formada per les seves pròpies ombres i les dels objectes que prèviament eren transportats.
En segon lloc, Plató planteja la situació següent: un dels homes és alliberat i surt a l´exterior de la caverna de manera que la llum del Sol li causaria tal dolor que li costaria adaptar la vista, més tard buscaria les ombres per no quedar cec, i finalment s´atreveria a mirar les coses de forma directa i així poder admirar el món.
A continuació, l´home alliberat és obligat a entrar novament a la caverna i explica als seus companys que viuen en una realitat falsa basada en l´existència d´ombres. Conseqüenment, els seus companys li prenen per boig i li amenacen amb la mort si s´atreveix a lliberar-los.

Símbols i interpretacions

En aquest mite l´home representa els presoners, les ombres són aquelles coses coses que nosaltres donem per vàlides i les capten a través dels sentits ja que vivim en el món sensible. I les coses que veu l´home quan és alliberat representen el món de les idees. I finalement, el presoner alliberat representa el filòsof que haurà de guiar als seus companys( els homes) a l´autèntica realitat.

Llibre VII de la República (Plató): el mite de la caverna

2009-10-26T10:25:00.000-07:00

I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.
II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?
- Así es -dijo.
- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?
- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.
- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.
- ¿Cómo no?
- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.
- Necesariamente -dijo.
- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.
- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.
- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
- Efectivamente.
- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?
- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.
- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?
- Ciertamente -dijo.
- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.
- Claro que sí -dijo.
III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.
- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.

Video explicatiu

Intel.lectualisme moral socràtic

2009-10-06T09:53:00.000-07:00

Títol

Què fa realment la ciència?

Idees

La gent no crei que la vertadera funció de la ciència sigui manar, ordenar i dirigir. Creuen que són dominats per les passions, els sentiments, etc. De manera que pensen que la ciència esclavitza l´home fent que les forces vagin d´una banda a l´altra.

Comentari

Sòcrates mostra una activitat contrària a la de la gent. A diferència d´ells, ell creu que la ciència és quelcom que té força, que dirige¡x i mana. Però en canvi, la gran majoria d´homes per ignorància, creuen que allò que controla l´home són les passions, la temença, el plaer, etc, considerant que la ciència només proporciona cultura i no la veritat.

Sòcrates tanca el text amb una pregunta dirigida al lector en la qual deixa la reflexió següent: creus que la ciència és bella i capaç de dirigir l´home de tal manera que aquell que conegui el bé i el mal actuarrà segons el criteri sense deixar-se influir per res, a excepció de la ciència que és la qui li ordena?

Un paisatge de paraules

2009-10-05T10:11:00.000-07:00

Els primers passos de la filosofia grega s'expressen amb les paraules següents:

Naturalitat

El descobriment d'una relaitat que es desenvolupava des de si mateixa i per a si mateixa. El canvi de les estacins el batec del cor. La natura té la seva pròpia llei i ritme.

Llei

S'oposa en cert sentit a la natura ja que aquestes lleis són aquelles prescripcions que fan els homes per organitzar la via col.letiva, i`per tant, depèn de les opinions dels mortals. La natura determina la nostra realitat.

Tècnica

És l'art de modificar o produir quelcom real.

Hi ha éssers que si que depenen de l'home i que fins i toto són productes inventats i construits per ell: vaixells,arcs,....que responien a deteminades necessitats

La técnica brotara de les necessitats o ideologia amb la qual es manejaven aquestes necesitats.

La Ciutat

És una altra forma de realitat on es desenvolupa la vida dels homes i on es teixeixen relacions dels ésssers humans que conviuen en aquest espai físic. En defitiva, la ciutat és una empresa col.lectiva, en qué l'impuls essecia és la convivència.

Llenguatge, raó, pensament

La importància de la comunicació segueix amb la idea de la societat democràtica que constitueix el fonament de la societat democràtica fins i tot els valors en que estem establerts al discultir-los i reconstruir-los per mitjà del diàleg i l aconfrontació d'opinions

Al logos, en principi, el sentim però no el veiem i es troba en la nostra consciènica personal.

Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula; en funció d'alló que manifestem / ocultem.

Educació

És una qüestió de lleguantge i és a través de la comunicació entre els ésseres humans con el lleguatge incideis en la ment i en el centre mateix de la individualitat. Podem denominara cada éssers humà mitjançant violència /por.

La veritat

En el S.v va experimentar una revisió important.

En una societat predemocràtica, la veritat va estar unida al poder, la veritat és el manament de qualsevol unitat.

Questa quedrà llegida a la demostració i ha de ser provada i argumentada. Cercar la veritat es converteix en una tasca humana i compromesa.

Projecte 1: Sören Kierkegaard

2009-10-04T01:18:00.000-07:00

Vida

Va néixer a Copenhague (1813-1855). Era el fill menor del segon matrimoni d´un ric comerciant molt religiós. Era gperut de naixement, i l´estricta educació religiosa que va rebre per part paterna està en la base del seu temperament angustiós. Aquesta creença tan religiosa va causar-li més d´una crisi. Destacava per la seva ironia i sentit del humor.

Anys més tard, sense donar cap explicació va abandonar el seu compromís amb Regina Olsen (1841). Es creu que va tindre una nova crisi religiosa que el empenyar a prendre tal decisió .

Els primers escrits de Kierkegaard tractaven dels dos estadis previs de l´existència humana, segons la teoria dels tres estadis que va proposar segons O l´un o l´altre que guarda cert paral.lelisme amb la seva existència, va distingir l´estadi estètic i l´estadi moral i que es complemente gràcies a l´estadi religiós. Va escriure amb pseudònims els llibres que reconstruïa el discrus de l´esteta, i també els que va dedicar a l´estat ètic.

Només quan va entrar a l´estadi religiós a l´any 1848, va abandonar els seus estadis. La intennció d´aquests pseudònims no era ocultar la seva identitat sinó de donar noms i cognoms als seus personatges, i cadascun d´aquests simbolitzaven les diferents idees de l´existència segons cada home. L´esteta seria aquell individu que angustiat per la impossibilitat de determinar per si mateix la direcció de la seva pròpia vida per si mateix, suspenent les decisions per evitar equivocar-se.

Obra

O l´un o l´altre (1843) (Enten – Eller)
Dos discursos edificants(To opbyggelige Taler)
Temor i temblor (Frygt og Bæven)
Repetició (Gjentagelsen)
Tres discursos edificants (1844)(Tre opbyggelige Taler)
Quatre discursos edificants (1843) (Fire opbyggelige Taler)
Migajas filosòfiques (Philosophiske Smuler)
Johannes Climacus
El diari d´un seductor (Forførerens Dagbog)
El concepte de l´angustia (Begrebet Angest)
Sobre el concepte de ironia en constant referència a Sòcrates (1841)(Om Begrebet Ironi, med stadigt Hensyn til Socrates)
Prefacis (Forord)
Tres discursos en ocasions imaginades (Tre Taler ved tænkte Leiligheder)
Etapes del camí de la vida (Stadier paa Livets Vei)
Un anunci literari (En literair Anmeldelse)
Discursos edificants en diversos esperits(Opbyggelige Taler i forskjellig Aand)
Las obres del amor (Kjerlighedens Gjerninger)
Discursos cristians (Christelige Taler)
La crisi i una crisi en la vida d´unactriz (Krisen og en Krise i en Skuespillerindes Liv)
Els liris del camp i las aus del cel (Lilien paa Marken og Fuglen under Himlen)
Dos petits tratats ètico-religiosos (Tvende ethisk-religieuse Smaa-Afhandlinger)
La malaltia mortal / Tratado de la desesperación (Sygdommen til Døden)
El meu punt de vista (1847) (Om min Forfatter-Virksomhed)
El moment (Öieblikket)
El Tratad de la Desesperació

Links

Vida i conceptes de la seva obra

taller de lectura

més links i comentaris traduïts de la seva obra

aspectes biogràfics i obra

Aquí us deixo una part d´un programa on es parla de la seva obra: Temor i tremolor

Podem arribar a la veritat absoluta?

2009-10-02T11:35:00.000-07:00

Podem arribar a la veritat absoluta? La meva resposta és que no. Els homes a diferència dels animals podem parlar i utilitzar la raó. La pròpia evolució de l´humà ha demostrat que al cap del temps, l´home ha adquirit una sèrie de coneixements que li han permès sobreviure, i tot gràcies al desenvolupament de la lògica i a la observació per poder arribar a conclusions. Si aprofundim més, l´home sempre ha volgut desvetllar determinats misteris que obrien interrogants en la seva ment fins a portar-lo al punt de preguntar-se per la seva pròpia existència i utilitat en aquest món. De fet, la filosofia és una doctrina, que entre altres temes, indaga en aquestes qüestions. Molts filòsofs han donat respostes molt diferents entre elles. Però cap home pot confirmar la fiabilitat d´aquestes, perquè tot i ser respostes sabies, no deixen de ser deduccions i hipòtesis d´humans. A més, les persones pensem d´x manera perquè tenim una sèrie de prejudicis que se´ns han introduït des que naixem, per exemple, una persona fortament religiosa ho és, segurament perquè la seva família ho és també i s´ha educat amb una sèrie de valors que han fet que aquesta persona adquireixi un determinat punt de vista.
Per tant jo em pregunto: per exemple, el concepte que té Parmènides sobre l´ésser seria el mateix si s´hagués criat en una família indígena de Sud Amèrica?

Jo,per tant, crec que la veritat absoluta és un concepte totalment abstracta i que l´home no està ni preparat ni creat per assolir-la.

Fragments de Parmènides

2009-09-27T02:56:00.000-07:00

Títol:

El pensament és l´ésser

Idees principals:

L´autor diu que només hi ha 2 vies de recerca pensables i arriba a la conclusió de que no pots conèixer el que no és. Posteriorment, afirma que pensar i ésser són el mateix. Després parla de la negació del moviment, com jo farà posteriorment Zenó [?]. Parla també de la indiferència del lloc per on començar, si al cap i a la fí hi acabarem tornant. Creu que els homes considerem l´ésser i el no-ésser com el mateix.

Comentari:

L´autor ens introdueix en la via de la veritat per tractar sobre l´ésser i tot el que podem conèixer d´ell perquè ell fa una afirmació sobre l´ésser amb la justícia segons aquest criteri. També, conclueix el final del primer fragment amb la frase "Ni pots conèixer el que no és, ni ho pots pensar." En el segon fragment diu que només hi ha realitat que és l´ésser i és immutable, per tant és realitza el monisme ontològic. En el tercer fragment afirma que l´ésser és inengrendrable i indestructible ja que no pot morir perquè és perfecte. Finalment, l´autor conclueixs el text dient que els homes creuen que l´ésser i no ésser són considerats el mateix, quan al seu parer no ho són.

Comparació:

La diferència més destacable dels fragments de Parmènides amb altres fragments d'altres autors és que el primer creu que només hi ha una relaitat perquè l'esser és immutable, que no canvia. Però Anaximandre creu el contrari. Aquest últim afirma que tor canvia, és a dir, que de l'apeiron surt la relaitat, després aquesta realitat torna a l'apeiron i després tornar a emergir, i així, succesivament.

Fragments d´Heràclit

2009-09-22T02:34:00.000-07:00

Títol:

El canvi perpetu

Idees principals:

Tot succeix per alguna raó que desconeixem que podria ser el logos o raó universal. És imprescindible l´existpencia de contraris per arribar a l´harmonia en un món de discòrdia. L´origen i la causa de totes les coses és el logos.

Comentari:

Aquests fragments són d´Heràclit. Tots aquests, es basen en el canvi perpetu provocat pel logos, que és la raó universal, i en un conflicte equil.librat on hi ha una lluita de contraris per necessitat que intervenen en la mateixa natura. Ho podem comprovar amb la frase: " Els homes desconeixen aquesta raó que existeix tant abans d´escoltar-la com després." A més l´autor amb l´últim fragment: "Després d´escoltar al logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una" arriba a la conclusió de que si tot canvia segons una llei, aquesta és l´única que no canvia, és a dir, és la substància de tots els canvis.

Comparació:

Heràclit afirma que hi ha un canvi perpetu, és a dir, tot canvia. En canvi, Parmènides diu el contrari, que un sol ésser no canvia. Segons Heràclit la causa o origen de les coses és el foc ja que implica dinamismes, canvis. Simbolitza el canvi. El cosmos, és a dir, l´univers, és com un foc que s´encén i s´apaga. En canvi Tales de Milet diu que és l´aigua l´origen de tot o Anaxímenes el vent. La similitut entre Anaximandre i Heràclit és la següent: Heràclit diu que l´origen o la causa de tot és el logos que marca i dicta el canvi de les coses, i Anaximandre afirma que tot prové i també acaba a partir del apeiron. Per tant el tret comú d´ambdues idees és que ñla realitat que conèixem es basa en uncanvi constant.

Text 1 (pàg 24)

2009-09-17T11:19:00.000-07:00

Text d´Anaximandre de Milet

A la primera oració l'autor esmenta: "D'allà d'on ve el naixement del éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat". La primera part la interpreto de la manera següent: l'autor no sap o no vol explicar en el text quin és el nostre origen i fins i tot per què naixem o com. Però del que si està segur és del procés següent: Primer naixem i amb el pas del temps morin. Però no morim perquè sí, sinó perque hi ha com una mena de força superior que ho determina, per així ordenar un desordre provocat per l'home a través de la injustícia.

Nou curs 2009/2010

2009-09-17T11:17:00.000-07:00

Matèria de SEGON de BATXILLERAT

2009-05-22T06:46:00.000-07:00

La societat i l´estat segons Marx

2009-05-19T10:57:00.000-07:00

Títol

L´estat modern i l´estat de l´antiguitat

Resum

El reconeixement de l´esclavitud en l´època antiga i el reconeixemnt del drets morals en l´estat modern tenen la mateixa significació. La base de l´estat modern és la societat civil i l´individu d´aquesta mentre que en l´estat de l´antiguitat era l´esclavitud.

Comentari

Segons l´autor, el reconeixement dels drets humans en l´estat modern té el mateix nivell de importància i valor que el reconeixement de l´esclavitud en l´estat de l´antiguitat. Pel que fa aquesta afirmació, hi estic totalment d´acord perquè la societat es basava gairebé en un poder absolut, és a dir, només havia uns pocs que tenien aquest i poder i la resta, que era la majoria de la població, es sotmetia a aquest poder fins al punt d´esclavitzar-se per aquell sobirà o givernador, quedant totalment exclosa de qualsevol dret. Avui dia, la situació ha canviat totalment, perquè ara teòricament tots som iguals davant la llei i la justícia, sense tenir importància el lloc d´origen i la classe social de l´individu, i la majoria gaudim d´uns drets mínims, però exceptuant algunes persones que viuen en determinades regions del món.

Respecta la frase: La base de l´estat modern és la societat civil i l´individu de la societat civil, és a dir, l´individu independent dels altres i amb un únic vincle que és l´interès privat i esclau del treball assalariat estic d´acord perquè crec que aquesta base de l´estat modern és el conjunt de persones que es troben en la categoria de ciutadans i aque actuen de forma col.lectiva a l´hora de prendre decisions públiques., tot i què la majoria de vegades actuem en benefici propi, mogut per aquest interès privat.

Videos

2009-05-11T09:56:00.000-07:00

Hem començat la part de ciutadania (tema 13) i he vist aquests videos

i crec que resoldrà alguns dels nostres dubtes.

♦Doc 3 pàg 214

2009-05-05T09:31:00.000-07:00

Ciutadania democràtica

De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Creu en una ciutadania oberta, en la qual tots els seus membres, també els marginats, siguin acceptats però aquests últims sense integrar-los de la mateixa manera que un ciutadà no discriminat.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè tothom ha d´admetre una determinada nacionalitat, i així se´l podrà reconèixer unes arrels i drets.

A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?

I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?

Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?

L´autor és partidari d´acceptar altres cultures que no siguin les nostres, però no barrejar-les.

Llavors, aquests modes d´entendre la democràcia són excloents, sobretot, per aquelles persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i que han de limitar fets, tradicions i festivitats de la seva cultura perquè els habitants d´aquest nou territori tenen la seva pròpia cultura.

*el text és de Habermas, si voleu saber més sobre aquest filòsof alemany cliqueu AQUÍ

Dilemes morals

2009-04-26T04:04:00.000-07:00

Dilema 2

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè per poder millorar el futur de la humanitat caldria que tots els treballadors d´aquesta empresa que es dedica a la tala d´arbres, i totes les empreses contaminants del món, haurien de deixar aquesta feina, però com és poc possible, per no dir impossible, la meva opinió és que hauria de continuar treballant en aquesta feina i així la seva família no patiria les conseqüències.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, però tothom hauria de prometre sacrificar-se i reciclar més, contaminar menys... Perquè el resultat serà positiu si tots ens ho proponem.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè això generaria pobresa a nivell general en tota la població i provocaria migracions cap a les ciutats. És com unpeix que es menja la cua, les conseqüències a curt i a llarg termini serien molt negatives econòmicament per tot un país.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Doncs traslladar algunes fàbriques (que no es dediquin a la tala d´arbres i altres) a aquests pobles.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

De tots, perquè aquesta responsabilitat és una balança on l´acció del govern i els individus ha d´estar equil.libri.

6. Què hi diria un utilitarista?

Doncs que s´hauria de continuar amb la tala, perquè hi ha un gran nombre d´individus que es beneficien. I un representant de l´ètica dialògica? Traslladar treball a aquests pobles perquè els treballadors que es dediquen a la tala d´arbres deixin aquest ofici i es dediquin a una altra cosa que no perjudiqui a la natura.

Dilema 3

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li

Si li puja la nota
-Seria injust per els altres companys

-Podrà ser feliç

Si no li puja la nota

-No arribarà a la carrera que ell vol fer

i per tant no serà feliç.

-Tot l´esforç que havia fet durant el batxillerat

no li ha servit per l´ho que ell volia.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?

Sí qua a vegades la justícia s´imposa a la felicitat.

Definicions del tema 10

2009-04-23T09:49:00.000-07:00

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.

Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.

Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.

Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.

Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)

Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.

Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.

Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.

Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

♦Doc 9 pàg 200

2009-04-15T10:41:00.000-07:00

La persona té dignitat

Títol

La moralitat posseeix dignitat

Resum

En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. El que es refereix a les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial, però allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.

La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix, i juntament amb la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

Comentari

En aquest text, l´autor diu tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat per un equivalent, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.

Per exemple, les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.

Però allò que forma la condició perquè quelcom sigui fi en si mateix té un valor ontern: la dignitat.

Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador en un regne de fins.

¿Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

2009-04-14T09:32:00.000-07:00

L´afirmació a aquesta pregunta, varia segons les inquietuds de cada persona. Però, primerament, jo crec que Sòcrates insatisfet es refereix a aquella persona que al llarg de la seva vida realitza una recerca constant per trobar respostes a aquelles qüestions que es planteja i que és conscient de què no es pot saber tot, i per això es creu insatisfeta. Però jo penso que dins de la insatisfacció de saber que només som una milèsima part de l´univers i que la nostra existència i activitat l´afectarà mínimament, hi ha una satisfacció al veure que gràcies a persones que observen i investiguen tot allò del que dubten, cada cop estem més aprop de trobar resposta a més preguntes, ja que la història ha demostrat que l´home és un ésser amb conviccions i que sempre ha mostrat interés per tot allò que li envolta. Per això, jo estic d´acord amb l´afirmació.

¿Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

♦Doc 3 pàg 195

2009-03-31T11:24:00.000-07:00

Obrar conforme a la virtut més perfecta

Títol

La funció pròpia de l´home és l´activitat de l´ànima

Resum

La funció de l´home és l´exercici de l´ànima, i que aquesta funció és específica de l´home. L´autor posa com exemple tocar la cítara és propi d´un citarista o bon citarista. Cada acció raonable és realitza bé segons la virtut adeqüada, i per tant, el bé humà é una activitat de l´ànima conforme a la millor i la més per perfecta de les virtuts.

Comentari

Aquest text és d´Aristòtil que afirma que la felicitat és el fi últim natural, perquè aquest creu que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada, se supedita als altres, els fins seran mitjans per a un fi últim, que dóna sentit als alstres.

Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix. A més creu que la funció de l´home durant la seva vida és la contemplació, és a dir, la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic que ens permetrà trobar una altra forma de vida que procuri també la felicitat.

Saps diferenciar entre...?

2009-03-10T13:41:00.000-07:00

Quines són les vostres respostes vers les preguntes que apareixen en el dibuix?

Ningú fa el mal sabent que ho fa?

2009-03-10T13:33:00.000-07:00

Jo crec que les persones actuen influenciats per uns prejudicis que són implantats durant la infància en el si d´una família. És a dir, en aquesta etapa de la vida, una persona adquireix com a propis uns ideals morals i i idees. I posteriorment actua segons aquestes. Però, segons el meu criteri, és aquí on hi ha un problema, no tots estem educats amb els mateixos ideals i idees, i per tant la visió dels nostres és diferent, perquè arribats a aquest punt s´obre un interrogant: el fi justifica els medis? Hi ha gent que creu que si, perquè pensen que el fi és el que conta, i no els mitjans, per tant aquest tipus de gent que afirma aquesta qüestió no els hi importa el que hi ha davant del seu objectiu. En canvi, els que estan en contra d´aquesta qüestió creuen que el que conta és el fi però també tenen en compte els mitjans. Per tant, si una persona que creu que el fi justifica els medis i té un objectiu que per ella és bo, actuarà d´x manera per aconseguir-ho pensant que no està obrant malament, perquè actuarà influenciat pels seus prejudicis que per aquesta persona són correctes, i potser sí que estarà actuant malament però realment no ho sap. És el cas de persones que desgraciadament s´han criat en un ambient de violència o en grups molt radicals i que no dubtaran en usar aquesta violència per aconseguir allò què volen perquè han crescut amb l´idea de que el fi justifica els mitjans. I quan una persona és madura crec que és impossible fer que canviï totalment de forma de pensar, tot i que també se li pot modificar una mica la seva conducta. Per tant la meva conclusió és que en general ningú fa el mal, sabent que ho fa, tot i que hi ha una mínima part de la població que actua de forma incorrecta i que n´és conscient però que ho fa perquè es senten insatisfets i tenen un buit que necessiten omplir i no saben com.

El 18 de març ens anem de viatge!!

2009-03-04T14:03:00.000-08:00

*Definicions del tema 9

2009-02-24T11:30:00.000-08:00

Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.

Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.

Det. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.

Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.

Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.

Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

Cançó: Señora libertad

2009-02-16T12:11:00.000-08:00

Creus en el destí?

2009-02-08T10:53:00.000-08:00

Jo no crec en el destí perquè pensar que una persona pel fet de néixer en determinades condicions, no significa que acabi morint en aquestes, sinó que les pot millorar o empitjorar.

Antigament, la gent creia en el fatalisme, doctrina segons la qual tot és predeterminat pel destí. És a dir qualsevol persona nascuda en una família pobre no podia aspirar a canviar el seu futur, ja que la voluntat dels déus era que acabés morint pobre. Aquest fet implicava que una persona es resignés a lluitar pel que volia i poder ser allò que tant desitjava.

Jo fins i tot, m´atreveixo a dir que aquesta doctrina denega llibertat a les persones, perquè llavors tota la gent que naixia en situacions poc favorables no tenien la llibertat d´intentar millorar-la.

Les persones que creuen en el fatalisme sempre pensen que quan han de triar, per exemple, entre A i B, i agafen B, significa que ja estava escrit que davant aquesta elecció acabarien escollint B.

Per això, jo els pregunto a totes les persones que creuen en el destí el següent:

-On està la llibertat de l´home si les nostres accions ja han estat predeterminades?

"L´ésser humà està condemnat a ser lliure"

2009-02-04T11:20:00.000-08:00

Aquell qui està d´acord amb aquesta afirmació defèn una posició existencialista, ja que segons aquesta, l´home és qui determina le seves accions, és a dir té la llibertat de triar perquè com deia Sartre, triem fins i tot quan no triem, ja que molta gent pensa que quan hem d´escollir entre A i B, només tenim aquestes dues opcions,però com bé deia Sartre hi ha una tercera via que és no triar i quan l´esculls acabes de fer una elecció, tot i què també a vegades podem sentir-nos limitats per les circumstàncies.

Jo, personalment estic d´acord amb aquesta frase perquè defenso que l´home té una llibertat que no li pot ser estreta, exceptuant certs casos, per tant si la té des del moment en el que neix fins la mort, la llibertat és la seva condemna perquè estarà vulgui o no, és irremeiable.

Per a mi, la llibertat és com una condició que dóna sentit a la vida perquè permet expressar les reflexions i meditacions de l´home i així aquest pot obrar sense coacció, però amb responsabilitat, i pugui complir les seves aspiracions i sentir-se satisfet.

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

2009-02-03T11:10:00.000-08:00

Apunts de classe:

- És un delsm màxims exponents del existencialisme.

- També ho són Heidegger i Jasper.

- Va ser el filòsof de la llibertat.

- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.

- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.

- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.

- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).

- Obra destacada: la nàusia.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

2009-02-02T12:37:00.000-08:00

A FAVOR

-Podem expressar el nostre pensament.

- Tenim des que naixem fins que morim.

- És una condemna irremeiable per a l´home
i li permet fet allò que vulgui.

EN CONTRA

-No totes les persones gaudeixen de la
mateixa llibertat externa.

-La llibertat va lligada a la responsabilitat
I no tothom la té.

-Un no és lliure per escollir en quin lloc
o sota quin cos néixer.

Definicions de diferents tipus de falàcies

2009-02-01T12:24:00.000-08:00

1. Preguntes complexes:

Es tracta de quan algú fa una pregunta que pressuposa una mica que no ha estat provat o acceptat per totes les persones implicades, amb la finalitat que l'interlocutor, si contesta, es vegi obligat amb això a admetre aquestes pressuposicions encara quan li puguin perjudicar

2. Argument ad ignorantiam
Consisteix en afirmar la veritat d'una proposició només perquè no s'ha provat la seva falsedat o bé per afirmar la seva falsedat per no haver-se pogut provar com a veritable.

3. Argument circular

Consisteix en preguntat el per què d´A i respondre amb B. Però quan es pregunta la raó de B es respon A. I així successivament .

4. Argument Ad hominem
Es tracta de desacreditar una font d'evidències fins i tot abans de considerar l'evidència mateixa.

5. Argument d´autoritat
Es comet quan es tracta d'utilitzar a un expert per a demostrar alguna cosa no relacionat amb el camp de competència de l'expert, o se cita a un expert en un tema com donant per descomptat que l'opinió de l'expert és infalible

6. Argument Ad baculum
Es comet quan s'empra la força o la intimidació en lloc de la raó i de l'argumentació (bales en lloc d'urnes, poder en lloc de persuasió, votacions en lloc d'experimentació).

7. Argument ad poulum
Es comet quan es juga amb els sentiments populars, o es diu als oïdors el que aquests volen escoltar. (Conegut també com Fal·làcia del mal ús de la democràcia.)

8.Argument ex populo
Consisteix a defensar un determinat argument al·legant que tot el món està d'acord amb ell.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc
Es comet quan es raona que alguna cosa és la causa d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps

10. Falàcia Genètica.
Es comet quan es pretén que alguna cosa és «senzillament» o «sols que» el seu gènesi (el seu origen), o quan algú rebaixa alguna cosa a causa de el seu origen humil o poc propici.

Exemple de fal.làcies de la nostra vida qüotidiana

2009-01-24T02:06:00.000-08:00

1.Preguntes complexes

En un dels anuncis d´aigua Fontvella una noia li pregunta a una altra per què està tant fantàstica i per què té una pell tant brillant i l´altre li diu:
-Encara no has provat el repte Fontvella 15 dies?
Donant per suposat que la seva companya no ho ha fet perquè sinó estaria tant bé com ella

2. Argument ad ignorantiam

Els autobusos de Barcelona, que seguint la moda dels de Swindon (Anglaterra), porten propaganda amb el lema següent: “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”

3. Argument circular

Podria ser la situació en la que es troben molts nens petits quan ha d´aprendre el què es pot fer i el que no. Quan una mare li diu al seu fill que no pot tocar el foc i el nen li pregunta per què i ella ha de respondre perquè fa mal i si el nen pregunta novament el per què d´aquesta raó la mare li respon perquè crema.

4. Argument ad hominem

Quan els pares volen fer entendre als seus fills que avui hi ha molta competència en el món laboral i que per això han de estar molt preparats acadèmicament i molts adolescents volen deixar d´estudiar amb l´excusa de què els pares, molts d´ells no ho han fet, i que per tant ells tampoc volen. Llavors molts pares contesten que s´arrepenteixen de no haver estudiat i que no volen el mateix pels seus fills.

5. Argument d´autoritat

La crema antiarruges de la marca Olay cita en el seu anunci que un laboratori dermatològic independent, és a dir no nombra el seu nom, ha testat deu tipus de cremes diferents i que l´Olay és la millor amb diferència i que per això hauriem de provar-la.

*FES CLICK AQUÍ PER L´ANUNCI d´uns productes per la pell.

6. Argument ad baculum

Els anuncis que fa el govern per mostrar les conseqüències de les drogues per evitar i així també conscienciar l´efecte d´aquestes i la situació en la que acabes si les prens.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

7. Argument ad poulum

Les campanyes publicitàries de productes de bellesa que per mitjà de l´aparició de supermodels volen crear entusiasme, sobretot al sector femení. Quan potser, la majoria de les models que aparèixen en aquestes campanyes estan tant fantàstiques ja que utilitzen altres mètodes. Per exemple la marca Roc promesas cumplidas o L´oreal porqué yo lo valgo.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

8. Argument ex populo

Quan Galileu va dir que la Terra no era plana sinó rodona, va tenir en contra a tothoma ja que afirmaven sense cap prova que aquesta era plana.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc

La marca Danonino amb el lema “arriba, arriba” assegura que el seu producte facilita el creixement dels nens ja que porta molt de calci. Però es clar, també hi ha altres iogurts i llets que porten calci, per tant Danonino no és cap poció màgica.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

♦Doc 2 pàg 139

2009-01-20T12:07:00.000-08:00

Títol:

La importància del símbols en l´home

Idees principals:

Segons Rousseau, aquell qui medita és una persona depravada. Segons l´autor, l´home viu envoltat del llenguatge, el mite, l´art, etc i ha d´aprendre a conviure amb ells. A més, Cassirer creu que a mesura que va avançant l´activitat simbòlica, retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, diu que hem arribat a un punt en el qual no podem viure sense conèixer aquest llenguatge, mite, etc que formen la cultura.

Comentari

Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. Creu que l´home que medita és depravat, és a dir, pervertit inspirant el gust del mal. A més, menciona que l´home no viu en un univers físic, sinó que també, en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. que en conjunt forma la cultura que és imprescindible per sobreviure en la societat. En concret, l´autor compara aquesta cultura amb una gran xarxa on els fils que la formen son aquests mites, religions, llenguatge etc. Creu que a mesura que l´home va avançant en el pensament i experiència va desenvolupant i ampliant encara més aquesta xarxa. Per aquest motiu, l´autor creu que l´activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, Cassirer afirma que hem arribat a un punt el que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir creat per l´home.

Definicions del tema 6

2009-01-13T11:01:00.000-08:00

• Individu: ésser complet, subjecte.

• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

• Sociabilitat natural:

• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

• Pacte social (Rosseau):

• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

L´home segons Hobbes i Rousseau

2009-01-05T13:23:00.000-08:00

HOBBES

Al principi, l´home és totalment lliure, és a dir, té plenitud de llibertat però com cada persona no pot viure segons les seves normes, perquè sinó tot seria un tot contra tots i només sobreviurien els més forts, es fa un pacte social en el qual s´estableix viure en una societat a canvi de que l´home doni la seva llibertat.
En conclusió, diu que l´home és egoista i dolent.

ROUSSEAU

Afirma que l´home viu en un univers simbòlic i cada cop s´allunya més de la realitat.
A més, afirma que l´home necessita de la societat i viure amb altres individus per poder aspirar i superar els seus defectes. També creu, que l´home va fer un pacte social intercanviant una parta de la seva llibertat a canvi de seguretat.

HOBBES ROUSSEAU

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

2008-12-16T11:32:00.000-08:00

Des del meu punt de vista, és gairebé impossible arribar a assolir la convivència entre les cultures perquè moltes d’elles creuen i defensen que els seus ideals i valors són més autèntics i purs. A més entre algunes cultures, hi ha diferències tan grans que seria molt difícil arribar a un consens entre aquestes. Per exemple, la meva cultura, teòricament, defèn la democràcia i la igualtat entre tots els individus. Però altres, creuen que, per exemple, la dona no té dret a una educació i que ha de dur vel. Fins i tot creuen que no s’ha d’abolir la lapidació. Si jo, estic totalment en contra d’aquest ideals com puc arribar assolir aquesta convivència amb una persona que sí els defèn?. Però tampoc puc dir que la meva cultura és la millor perquè com he dit abans, teòricament , la cultura occidental defèn la vida i els ideals de les persones, però hi ha països, com EEUU, que exerceixen la pena de mort, i per tant estan falten al dret a la vida.
Com a conclusió, crec que només podrien assolir la convivència entre cultures, eliminant-les per començar de nou.
Però con he dit abans això és impossible, perquè tota cultura genera perjudicis que en fan jutjar a les persones des del punt de vista de la nostra cultura.

Huntington: Xoc de civilitzacions

2008-12-09T11:13:00.000-08:00

El pensador Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

L'obra

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

Textos escollits de Samuel P. Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

esquemes de l´antropologia cultural

2008-12-02T11:25:00.000-08:00

No es veu clar per defectes del document. Si algú els vol veure, que m´ho demani a classe :)

♦Doc 1 pàg 120

2008-11-26T04:59:00.000-08:00

Títol

Característiques de l´individualisme

Idees

La llibertat d´un home l´exclou de la voluntat dels altres, significa independència de qualsevol relació amb els altres ( excepte si aquest voluntariament decideix participar-hi o formar-hi part). L´individu és amo de si mateix. Pot cedir la seva capacitat per treballar.

Anàl.lisi

Aquest fragment adaptat de Machpherson és un exemple d´individualisme possessiu. Aquest ens parla del què fa humà al home, és a dir, la seva independència vers la voluntat i desitjos d´aquells que l´envolten.

En el segon paràgraf, explica el que significa llibertat de dependència. Aquesta llibertat és com una mena d´independència vers qualsevol relació que s´estableixi amb els altres, excepte si el propi individu vol formar part o participar en aquesta relació.

En el tercer paràgraf ens indica que l´individu no té perquè deure res a la societat.

En el quart, l´autor ens explica que aquest pot cedir la seva capacitat de treballar.

I com a conclusió, creu que la societat humana es basa en relacions mercantils.

2008-11-25T12:11:00.000-08:00

Definicions del tema 2

2008-11-23T11:03:00.000-08:00

Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
Perspectivisme :creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
Noesi: ex: jo penso que...(la cociència sobre la realitat).
Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).
Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
Endència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
Evidència sensible:
Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

El virtual és real?

2008-11-19T10:18:00.000-08:00

El virtual és real? Segons la meva opinió, aquesta qüestió no admet una única resposta ja que aquest plantejament és subjectiu. Des del meu punt de vista, la resposta a aquesta pregunta seria una altra pregunta. " Quin és el límit de la nostra realitat?" és a dir, si jo sé que x és real i ho és de veritat, no hi ha confusió. Però què passaria, si jo crec que x és real, però en el fons es virtual? Per exemple, si l'autor d'una novel.la s'inventa un personatge, aquest és virtual, peró si l'autor escriu al final de l'obra que els personatges són reals, automaticament pensarem en realitat, perquè ens creien el que diu l'escriptor, ( però no té perquè dir la veritat).

Crec que la qüestió final és la següent: Si jo crec que quelcom és real, però no ho és, subjetivament allò per mi serà real, però objectivament no. Llavors com puc diferenciar en determinats moments si el virtual és real?

♦Doc 9 pàg45

2008-11-18T12:10:00.000-08:00

Primera qüestió

Quina relació s´estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Doncs que la veritat és una propietat d´algunes de les nostres idees. Significa adequació amb la realitat.

Segona qüestió
Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan podem assimilar-les, fer-les vàlides, corroborar-les i verificar-les.

Tercera qüestió

Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i de quina manera comuna s´entén per “pragmàtic”? Quina?
Que les idees certes, és a dir, les que es poden verificar ens ajuden a resoldre problemes vitals. Són útils.

Quarta qüestió

Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüències pràctiques?
No, perquè les idees certes, en sentit pragmàtic, es poden verificar i validar.

♦Doc 8 pàg 43

2008-10-30T13:03:00.000-07:00

Títol

És el mateix veritat, realitat i concordança?

Idees

Aquest text de Heidegger, parla sobre el concepte de la veritat. Aquest és el que fa cert ho que és cert. I ho que és cert, és real. Aquests conceptes els explica l´autor amb diversos exemples. Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb ho que anuncia, és a dir, que concorda. Però també concorda la proposició. Cert i veritat són sinònims de concordar.

Comentari

Aquest text es basa en la fenomenologia, o fins i tot en una ideologia però molt suau, ja que l´autor defensa que ho cert, és a dir la realitat, depèn del subjecte (per tan aquesta part seria la idealista). Pel que fa a la fenomenologia, en cap moment l´autor presenta una posició clarament realista, sinó amb trets molts suaus(quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia)per tant podriem dir que aquest text éstà basat en la fenomenologia.

*clica aquí i podràs veure un resum sobre la filosofia segons Heidegger

♦Doc 5 pàg 40

2008-10-28T11:48:00.000-07:00

Titol

Existeix l´autèntica realitat?

Idees

Aquest fragment de José Ortega y Gasset explica com el concepte de realitat pot ser diferent segons la perspectiva de cada persona. Després d´explicar l´exemple dels dos homes extreu la conclusió següent: " Cada ésser té un punt de vista diferent sobre l´univers i sinó hi hagués un desenvolupament i un canvi constant que constitueixi l´univers, la veritat passaria a l´oblit"

Comentari

Aquest text es basa en en el prespectivisme, ja que l´autor demostra amb l´exemple les diferents realitats ( dels dos homes) debut a les seves posicions, és a dir, ens vol mostrar que hi ha tantes realitats com éssers, cultures, èpoques, etc. I que l´autèntica realitat, seria la unió de totes les realitats possibles, i l´autor en el exemple representa aquesta realitat en un tercer paisatge que no es troba sota les condicions que els atres dos. A més, José Ortegay Gasset assegura que cada ésser és insustituïble per a la recerca de la veritat ja que cadascún té una perspectiva diferent de la realitat. I si en faltés una, la realitat autèntica no seria possible.

Perspectivisme-dogmatisme-escepticisme

El perspectivisme defensa que hi ha tantes realitats com éssers, ja que cadascún té punts de vista diferents, per tant una realitat és tan certa com un altres des d´un punt diferent, ja que l´observa un altres ésser. En canvi, el dogmatisme es basa en l´afirmació de la veritat de l´existència absoluta. Creu que hi ha veritats indiscutibles, és a dir, això és veritat i punt. L´escepticisme considera inpossible obtenir coneixements fiables, i és una posició que defensa que no es pot arribar a conèixer la realitat, és a dir, creu que no tenim cap veritat.

Fotografia de l´autor

Podem arribar a conèixer?

2008-10-22T14:43:00.000-07:00

Des del meu punt de vista, classificaria aquesta pregunta com a última perquè sincerament, jo no li veig la resposta. Però si que es podria plantejar des de diferents perspectives segons el concepte que tingui una persona sobre “conèixer”. Jo m´el plantejo de la forma següent: a partir dels sentits transmeto informació sobre la realitat a l´enteniment , i aquest s´encarrega d´el.laborar respostes per mitjà de l´ús de la raó. I un cop tinc la meva resposta el.laborada, la comparo amb l´exterior. Però el problema, és que jo no sé si els meus sentits capten l´autèntica realitat, ja que fins i tot em podria plantejar si aquesta és, amb certesa, tal i com la sento i no pas diferent. Per tant la meva conclusió és: si els sentits capten l´autèntica realitat podré arribar a conèixer, però en cas contrari no hi podré. El problema és que, com tenim nosaltres la certesa de que la realitat és així, tal i com la sentim? Aquesta pregunta, per mi no té resposta i per això si no puc saber com és la realitat, no puc arribar a conèixer.

fotografia: Aristòtil, un dels primers filòsofs

♦Doc10 pàg 28

2008-10-16T12:45:00.000-07:00

Idees

L´objectiu de la filosofia és aclarir dubtes que crein confusió.

Aquesta no es una teoria, sinó una activitat i el seu resultat d´aquesta

són els enunciats, és a dir les proposicions filosòfiques.

Títol

La funció de la filosofia.

Comentari

L´autor defensa el mètode analiticolingüístic, concretament l´anàlisi formal ja que defensa que a la filosofia li pertoca aclarir la lògica dels pensaments, ja que Wittgenstein creu que el llenguatge no ha de crear ambigüitat i que tota la filosofia es redueix al llenguatge. Va formular una gran frase: "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món".

Comentari de l´ultima frase: "La filosofia ha d´aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d´una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos".

Aquesta frase significa que a la filosofia li pertoca aclarir amb precisió els pensaments confusos.

*clica aquí per poder veure els títols de les obres més importants de l´autor

L. Wittgenstein

Definicions del primer tema

2008-10-14T12:48:00.000-07:00

Saber ordinari: és el que es basa en el què, i és adquirit per tothom a partir de l´experiència.
Saber científic: és un saber sistemàtic, crític i rigoroós que es basa en el per què per poder explicar les coses.
Saber filosòfic: és aquell que vol arribar a la ultimitat.
Ciència moderna: Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.
Mètode: són els passos que és segueixen per aaribar a uns objectius.
Axioma: principis fonamentals indemostrables.
Inducció completa: mètode que extreu conclusions generals a partir de casos singulars. Ex: els planetes.
Hipòtesi: és una suposició no probada.
Llei: és un enuciat que explica el comportament de la natura. Anteriorment era una hipòtesi.
Teoria: és un conjunt de lleis.
Falsació: és produeix quan una hipòtesi és refutada.
Comprensió: procés pel cual captem el sentit d´algun fet.
Mite: idea que s´usa per explicar els fenòmens sobrehumans.
Mètode empiricoracional: creu que el coneixement parteix de dues fonts: la raó i l´experiència.
Mètode transcendental: és el que estudia l´estructura del coneixement.
Mètode empirista: és el que defen que tot és après, és adir, no hi ha idees innates.
Joc del llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes ala comprensió.
Pretencions de validesa de la parla: si que posa normes a la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i intel.ligibilitat.
Ontologia: estudia el tractat de l´ésser.

Esquema del tema 1

2008-10-11T09:52:00.000-07:00

pd: no he pogut fer-ho a mida més gran, però si algú vol veure-ho que m´ho demani i li

ensenyo a classe.

Comentari de text de Xavier Zubiri

2008-10-09T06:41:00.001-07:00

Primera qüestió

Per què l´existència de l´home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

L´home és materialista i no autoreflexiona, només es qüestiona les preguntes del dia a dia i no les últimes, és a dir, aquelles que probablement no tinguin respota o costi moltíssim trobar-la.

Les conseqüències: així l´home es torna superficial.

Segona qüestió

Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?

Sí, i constantment. Intento reflexionar sobre les meves decisions, aquelles que em determinaran per a tota la meva vida i si hi ha algo que em qüestiono freqüenment és la rutina diària, és a dir, si tot l´esforç que estic fent ara tindrà una recompensa en un futur o és la meva obligació de complir-la d´aquesta manera i per això m´he d´esforçar encara més si vull aconseguir allò que em motiva realment.

Tercera qüestió

Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La superficialitat de l´home, primer va lo material i després lo espiritual.

*clica aquí per veure extensament la vida i obra del autor

♦ Pàgina 31 nº1

2008-10-09T06:30:00.000-07:00

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona-ho

-Un científic que ha guanyat un premi Nobel.

Penso que no és savi, perquè aquesta persona només sap molt d´un tema en concret en la ciència, però potser en altres matèries no.

-Una persona vella que ha viscut molts anys.

Crec que tampoc és savia, perquè aquesta persona només te una saviesa quotidiana, però no intelectual o cultural.

-Un artista reconegut pels crítics.

És el mateix cas que el científic.

-Una persona que té 3 carreres.

Només sap a prunditat el que ha estudiat, però no sabrà altres coses.

-Una persona feliç.

Crec que la felicitat és una utopia i per tant la persona feliç no existeix.

Però si fos el contrari, la definició de felicitat seria la persona feliç.

♦Doc 4 de la pàgina 20

2008-10-09T06:21:00.000-07:00

♦Què tenen en comú els diversos pasos del mètode hipoteticodeductiu? Indica en quins predomina la inducció i en quins la deducció.
Les lleis es basen en unes hipòtesis que s´han de poder comprovar o contradir (lliure) i la teoria es forma a partir de les lleis (agrupació)

comú: que sense hipòtesi no existirien i no podrien avançar ni les lleis ni les teories.

♦Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis.

teoria dels cossos de Newton

1ra llei: Si s´aplica una força a un objecte provocant-li un moviment, sempre hi haurà una força de fricció oposada a l moviment que s´ha fet

2na llei: Fòrmula -> F=m*a

3ra llei: Si un cos A aplica una força a un cos B, aquest li tornarà al cos A una força amb la mateixa intensitat.

Defininicions, part de ciutadania

2008-10-04T13:20:00.000-07:00

Ciutadà: persona que forma part de la societat amb uns drets i deures.
Política: sistema de govern a l´hora de governar.
Democràcia: sistema polític on el poder rau en el poble.
Tirania: poder d’una persona que pren decisions sobre el poble però sense el poble
Drets humans : sèrie condicions que ha de tenir tota persona i ha de ser respectada, ex: educació...
Estat de dret: és aquell estat que es basa en el compliment de la llei.
Individualisme: teoria que diu que va abans l’individu que la societat. Defensa la
la llibertat.
Socialisme: política que lluita pels ciutadans i el benestar social. La societat és anterior
a l´individu. Defensa la igualtat.
Justícia : valor que defensa que tothom tingui el que li pertoca.
Poder: autoritat que mana, domina i influeix sobre la gent.
Amòmic: que no respecta la llei.

Conclusions de la filosofia

2008-10-04T13:19:00.001-07:00

La filosofia és una doctrina que t´ajuda a veure i pensar les coses des de punts de vista diferents. Quan ens fem una pregunta del nostres dia a dia o fins i tot de problemes matemàtics, es poden trobar respostes i la gran majoria només en tenen una o un parell. Però en el camp de la filosofia és diferent, ja què moltes de les preguntes que ens formulen, tenen com a resposta altres preguntes que fins i tot ens fan dubtar encara més.
Com no hi ha una resposta concreta per cada pregunta ja que la gran majoria de vegades hi ha diverses teories i conceptes que no es poden demostrar físicament i cal fer un gran esforç amb la imaginació, per exemple amb la causa de l´origen de l ´Univers. Potser la filosofia no utlitza eqüacions,sumes, restes... però si és ben cert que ha ajudat a molts científics a plantejar-se i a veure els seus experiments i problemes des de un altre punt de vista i això els ha ajudat en el camp de la investigació. És a dir que la filosofia es pot aplicar perfectament a la ciència. Finalment crec que aquesta doctrina ajuda a els qui la utlitzen a pensar per si mateixos i no per idees imposades que avui dia hi ha a la societat.